De petits, els fills de la generació dels setanta feien servir farina i aigua en lloc de goma d’enganxar per fer manualitats a casa. Agafaven un got de cafè, hi ficaven els ingredients i els removien pacientment amb una cullereta. Aquella mena de farinetes amb grumolls –sempre en quedaven, de grumolls– podria semblar una modesta contribució a l’economia domèstica de les famílies de l’època. Però la farina i l’aigua són, en realitat, la base de l’engrut, un material adhesiu que s’utilitza per realitzar obres d’artesania amb paper i cartró o paper maixé. Hélène Genvrin el fa servir cada dia al seu taller d’enquadernació artística a Vilassar de Dalt. Aquí, el temps sembla que s’hagi aturat.
Publicat al diari Públic el juliol del 2010
Pots llegir el reportatge aquí
*La fotografia és de M. Ángeles Torres
Recuerdo haberlo leído cuando lo publicaste! Yo también hacía guarradas en casa con mi padre para hacer pegamento en la cocina. Eso sí… siempre se acababan despegando las cosas! Y si no, el papel se me medio deshacía! 😀
No nos engañemos: era una guarrada. Jaja!