Els humans som uns éssers francament contradictoris. Portem una bona estona parlant de la importància de viure la vida d’una manera més pausada, de gaudir de les petites coses del moment, i en canvi, Dani Carbonell, líder del grup Macaco, el seu mànager, el fotògraf i jo no parem de mirar el rellotge. Hem començat tard i tots tenim compromisos “súper importants” després de l’entrevista. Els quatre esclatem a riure quan ens n’adonem. “No, si la teoria ens la sabem molt bé”, diu Carbonell amb aquella vitalitat que el caracteritza, la mateixa que impregna les cançons del seu últim disc, “Puerto presente”, que el portarà a recórrer mig món. “Danzaré al son de la vida”, “Penitas al congelador”, “Si dicen caíste, yo digo me levanto”… Lletres que, malgrat la seva senzillesa, no pots parar d’escoltar una vegada i una altra perquè et deixen amb la mateixa cara de feliçment idiotitzat que quan t’enamores.
Publicat a la revista Plaers l’agost del 2009
Pots llegir l’entrevista aquí
*La fotografia és de Jordi Play
Superchula la entrevista! Te deja de buen rollo. Un poco como su música. 😀