“Em van agafar unes ganes tan fortes d’estar fora, de viatjar, que és que no em podia controlar”. Hi ha poca gent que als 17 anys s’adoni amb tanta claredat com Juan León que el seu destí passa, inevitablement, per marxar a l’estranger. “Aleshores feia segon de batxillerat en un institut de Santa Coloma de Gramenet, però ho vaig deixar per anar-me’n a viure a Barcelona i treballar al mateix temps en una discoteca i en una botiga de llibres per estalviar. Quan vaig tenir prou diners, em vaig comprar el bitllet d’avió i vaig marxar!”.
Publicat al diari Públic l’octubre del 2011
Pots llegir l’article aquí