Diuen que hi ha amors que maten. D’altres, que moren. I el dels protagonistes d’aquesta història, sembla que ni una cosa ni l’altra. O potser les dues alhora. I és que l’amor és això, pura contradicció. Marianne i Johan és una parella que se separa després d’haver mantingut relacions extramatrimonials, intenten refer-se i descobreixen que, d’alguna manera, estan destinats a retrobar-se. Entre una cosa i l’altra, passen trenta anys, els mateixos que separen “Escenes de matrimoni” i “Sarabanda”, les dues obres mestres del cineasta suec Ingmar Bergman que analitzen de forma despietada i precisa la relació d’aquesta parella. Amb el repte que suposa condensar tanta emoció en poc temps, l’actriu i directora Marta Angelat ens porta al Teatre Nacional de Catalunya el seu propi 2×1, amb els actors Mònica López i Francesc Orella encapçalant el repartiment.
Publicat a la revista Quèfem el gener del 2010
Pots llegir l’entrevista aquí
es injusto que desde pequeños nos vendan la moto de que el amor es eterno. Tantos cuentos, tantas pelis, tantos dibujos, viviendo el amor en dos horas, a base de planos cortos. Tanta tontería y al final, como dice Ismael Serrano, el amor es eterno… mientras dura. La entrevista es muy chula. Qué pena que el suplemento no siga, y que no te podamos leer, al menos aquí.
La obra no era tan chula como tu entrevista. la verdad es que a pesar de que lo que plantea es duro duro y da qué pensar, la segunda parte se hace eteeeerna. Quizás sea yo, que no aguanto más de hora y media o dos horas prestando la atención a algo.
http://www.youtube.com/watch?v=8QYJMnika0Y&NR=1