Belén Esteban guanya una morterada per fer quatre crits en un plató de televisió i a sobre la coronen com la princesa del poble. Hem vist una dotzena de vegades com un grup d’individus conviuen unes setmanes en una casa fent no se sap ben bé què i no importa, «Gran Hermano» continua mantenint els seus índexs d’audiència. En canvi, a Finlàndia la ultradreta es posiciona com la tercera força política més votada i gairebé ningú se n’assabenta. Es pot fer poesia de tot plegat? Sí. Dolors Miquel n’és la prova. A «La dona que mirava la tele», la poeta valenciana fa una crítica punyent al mitjà a través d’un únic vers.
Publicat al diari Públic l’abril del 2011
Pots llegir l’article aquí
*La fotografia és de Miguel Guillot
Compartir:
