A l’hora acordada, connecta la càmera web de l’ordinador portàtil i, abans que aparegui la seva imatge amb la bandera catalana i l’escut del Barça penjats de la paret de l’habitació, ja se sent el soroll estrident d’un avió aterrant en un aeroport proper i el bullici del carrer colant-se per la finestra: les paradetes ambulants de venda d’aliments o de compra d’electrodomèstics, els cotxes, les sirenes d’ambulància… “Dormo amb taps, perquè, si no, no hi ha manera”.
José Manuel Martínez fa nou mesos que està instal·lat a Mèxic DF, i s’hi ha adaptat tan ràpidament que probablement no tornarà a Barcelona en una temporada llarga.
Publicat al diari Público el desembre del 2011
Pots llegir l’article aquí
Compartir:
