Als anys seixanta del segle passat, dos milions d’espanyols es van veure obligats a marxar a treballar a les factories d’Alemanya, que demandaven urgentment mà d’obra barata. No tenien contractes de treball i la majoria, a més, eren analfabets. Però va ser aquesta la millor manera que van trobar de fugir d’un règim totalitari que els havia portat a la més absoluta pobresa.
Ara vivim en democràcia, però continuem patint la dictadura dels diners. És per això que molts joves estan reproduint aquella onada d’emigració, a petita escala, a la recerca d’oportunitats. Laborals, en la majoria de casos. L’única diferència amb la generació dels seus pares és que ells almenyshan tingut la sort d’anar a escola i saber situar Alemanya en un mapa.
Publicat al diari Públic l’octubre del 2011
Pots llegir l’article aquí
